Anna Solanilla

Barcelona,1965

Pintora, escenògrafa i docent, es va desvincular conscientment del món de l’art per estar en contra del tracte superficial i mercantilista en què es desenvolupava aquest món. Tanmateix, la crisi de l’art mercantilista l’encoratja a tornar a treballar com a artista plàstica. La passió per l’expressió no ha mort.

Sempre interessada en les persones, en molts dels seus treballs s’inspira en el cos humà i en la seva gestualitat. Un interès que també enllaça amb el seu vessant escenogràfic i de disseny del personatge; dos estats, dues maneres d’acostar-se a allò que l’envolta. Duresa i feblesa, energia i serenitat, densitat i senzillesa.

“L’art no ha de ser tractat com un producte d’inversió, l’art és una necessitat.”

Edicions