Anna Solanilla

Barcelona,1965

Pintora, escenògrafa i docent. La necessitat d’expressar-se en l’ésser humà és indissociable de la seva identitat. Interessada en les persones, en el cos humà com a forma i en la seva gestualitat, moviment i emotivitat. Perspectiva o línia de treball que enllaça el seu vessant escenogràfic i de disseny del personatge amb les arts visuals.

Estil fortament tocat per la síntesi i l’abstracció que juga a contraposar estats de l’individu: duresa i feblesa, tensió i quietud. Imatges que intenten comunicar emocions i estats de l’ànima.

Ha realitzat diverses exposicions col·lectives i individuals.

Editions