Barcelona, 1965

Pintora, escenògrafa i docent. La necessitat d’ expressar-se en l’ ésser humà és indissociable de la seva identitat. Interessada en les persones, en el cos humà com a forma i en la seva gestualitat, moviment i emotivitat.

Perspectiva o línia de treball que enllaça la seva vessant escenogràfica i de disseny del personatge amb les arts visuals.

Estil fortament marcat per la síntesi i l’ abstracció que juga a contraposar estats de l’ individu: duresa i debilitat, tensió i quietud. Imatges que intenten comunicar emocions i estats de l’ànima. Ha realitzat diverses exposicions col·lectives i individuals.

www.annasolanilla.com

https://www.instagram.com/annasolro/